diumenge, 9 de desembre del 2007

Com una guitarra de dos cordes


Quantes notes podria tocar un geni de la música amb una guitarra de dos cordes? Segur que treuria més d'una bella melodia tot i les limitacions de tal instrument. Deu dits però només dos cordes, una ment privilegiada però només una guitarra coixa.
A la vida no sempre tenim les millors condicions però hem de fer front a les adversitats, així quan el vent bufi de cara estarem preparats per arribar al més amunt de les nostres possibilitats.
Hem d'aprendre a tocar la guitarra amb dos cordes, Així quan ens vingui una guitarra nova serem molt millors.

6 comentaris:

  1. I què passa si existeixen guitarres de dues cordes però no estan en mans de genis de la música i, encara menys, de ments privilegiades?
    Malgrat tot, diga'm que aquests músics també aconseguirien belles melodies!

    un peto

    ResponElimina
  2. En aquest cas em vaig centrar més aviat en les meves pràctiques de fotografia i vaig intentar buscar-hi un motiu i una historieta per complementar-la. Sí, tens tota la raó del món! Qualsevol altre músic sense una ment privilegiada o un do innat per l'art musical també podria aconseguir fer meravelles amb una guitarra de dos cordes, i tan que sí!

    El més important que volia transmetre amb aquestes paraules i que segurament no vaig saber reflexar és el concepte de la constància en allò que creiem, en el fet de no rendir-nos a la primera dificultat que sens presenta. Més endavant comencen a sorgir els fruits del treball i de la feina més o menys ben feta.

    I tornant a la guitarra, volia donar a entendre que si som bons tocant-ne una de dos cordes, podem arribar a ser-ho molt més amb una de sis.

    Gràcies per la teva crítica, de fet va ser un escrit ràpid i espontani a altes hores de la nit, fruït de la meva inspiració confusa!

    Una abraçada!

    P.D: A dalt, hi penjo una prova més dels meus inicis en la fotografia, ella també pot fer meravelles si s'ho proposa. Amb una guitarra de dos cordes...

    ResponElimina
  3. aquí tens una servidora que tampoc sap reflexar ben bé allò que vol expressar... el meu comentari no es tracta d'una crítica cap al teu escrit! has aconseguit transmetre que és important la constància en tot el que volem i perseguim!
    i, per cert, a vegades els millors escrits són fruït de la inspiració confusa que tot sovint acompanya a una nit fosca...

    una abraçada

    ResponElimina
  4. ....a veces.....jamás volverás a tener una guitarra de seis cuerdas.......


    San

    ResponElimina
  5. Però no per això s'ha de deixar de tocar i seguir millorant amb la guitarra de dos cordes, San. Potser mai arribarem a tenir-ne una de nova, o potser si, aquesta vida està plena de sorpreses!

    ResponElimina