dijous, 20 de desembre del 2007

Despedint-me del meu últim enemic



Després de 5 dies empresonat entre quatre parets amb les persianes baixades i enredat tot jo entre vàris llençols de força que intentàven temperamentar els meus deliris, sembla que em comença a aparèixer la llum que ja feia impossible. El termòmetre no cedia ni una dècima al meu favor provocant amb la seva insistència que les nits fóssin autèntiques proves de sacrifici.

Els dies de llit passen lents com setmanes senceres d'inactivitat i durant aquest període aquesta superfície és l'únic context material de totes les al·lucinacions que distreuen la teva ment, moments de deliri desenfrenat i bogeria quasi absoluta invaeixen les teves idees. Tot apareix de cop i barrejat, creant poc més que inpiració confusa i més símptomes de desesperació.

Necessito deixar enrere aquest malson i les dietes de sopa insípida, de tornar-me a mirar al mirall i veure algo més que una silueta mig transparent d'ulls malaltissos.
Necessito retrobar el meu jo i la seva vida, la que a mi m'agrada.
Alemanya haurà de seguir esperant...

3 comentaris: