La insignificança de les persones

Feia dies que no escrivia al blog, potser per falta de temps o de motivació, però el més segur és que per falta de ganes. Avui, m’he llevat més tard del que ho hauria hagut de fer, però a temps per arribar a les classes practiques. Ahir, va ser una nit per mi. A la tarda havia anat al cinema a veure una pel·lícula que molta gent m’havia recomanat; “Diamantes de Sangre”. Sovint, quan anem a veure pel·lícules de les quals ens hem fet idees prèvies a traves de comentaris d'amics, critiques que hem llegit... El nostre subconscient roman condicionat involuntàriament, pel simple fet que jutgem aquella pel·lícula abans d’haver-la vist amb els nostres propis ulls. I es curiós, perquè sovint aquella pel·lícula que estem casi obligats a anar a veure ja que tothom ens ha parlat meravelles i que tantes nominacions pels Oscars té...Ens auto creem tantes expectatives positives de la mateixa, que acostuma a resultar-nos una decepció. Doncs, en aquest cas, amb la pel·lícula “Diamantes de Sangre” del Director americà, Edward Zwick, va resultar tot el contrari del que personalment m’acostuma a passar.

Tal com he comentat, vaig anar a veure aquesta pel·lícula condicionat indirectament per les recomanacions rebudes d’amics i familiars per anar a veure el film, coneixedors de la meva passió pel continent Africà, i les bones critiques que havia escoltat sobre aquesta pel·lícula. I la veritat es que vaig anar-hi totalment conscienciat del que la meva curta experiència gairebé evidenciava, una decepció més. La troballa d’una pel·lícula plena de nominacions però amb poc contingut segons el meu modest punt de vista, o simplement a una certa llunyania del que m’esperava.

Però per sorpresa meva, va resultar tot el contrari en aquest cas, vaig viure 138 minuts de pel·lícula molt intensos, de màxima tensió. La pel·lícula per si mateixa, ja la vaig trobar molt bona i amb un gran rerefons, lluny de la clàssica pel·lícula americana, que tot hi estar molt ben treballada i amb uns impecables efectes especials, dista de ser una pel·lícula d’interès real i amb una notable tendència al sense sentit. “Diamantes de sangre” mostra d’una manera no més crua que la realitat, una problemàtica que esta al ordre del dia en molts països subdesenvolupats, sobretot del continent Africà.

És una d’aquelles pel·lícules que et fan pensar hores i hores després de veure-les. Qui no ha tingut mai aquella sensació de voler canviar el món just després de veure un film ple de sentit i de gran profunditat moral? Aquells grans dubtes oberts en la nostra ment que qüestionen el nostra posicionament a la Terra i a tot allò que ens envolta. L’home és dolent ja per naturalesa, o es realment la societat i el seu mecanisme qui el corromp? Som conscients de les desgracies que ocorren al món, mentre nosaltres vivim amb l’ignorància que interessa als grans dirigents? En aquests debats interns morals, sovint motivats per una simple reproducció cinematogràfica, es quan ens donem compta de lo insignificants que arribem a ser en aquest món. Penso que les nostres vides es mesuren pels nostres actes, i tan sols nosaltres tenim el poder de decidir que volem fer amb elles.


"El dolor permanente de África es apropiado para el drama, pero 'Diamante de Sangre' es, finalmente, una metáfora que se ajusta a las gemas: potencialmente brillantes desde la distancia pero, en una inspección más cercana, es probable que veas los defectos." (Brian Lowry: Variety)