La màgia de viatjar

Inolvidable posta de sol al Masnou amb la mar molt tranquil·la

Ara toca apretar dur, molta feina, exàmens, hores d'estudi sota l'onada de calor que ens visita. Més estrés del recomenat i en unes condicions ambientals que intenten distreurem sense pauses; bon temps, solet, aquelles propostes atractives que insisteixen a pertorbar la ment i fer-me oblidar de les obligacions per cercar millors moments; la platja, les cervesetes acompanyant bones conversacions entre amics, sopars improvisats i moltes ganes de fer de tot menys el que toca fer.

Aquest any, com tots els anteriors, em proposo treballar dur, centrar-me intensament a estudiar i fer la feina ben feta, serà difícil en sóc conscient, però almenys la intenció és el que compta.

I al final d'aquesta curta però interminable etapa pre-estiuenca aparentment insoportable, toca aparcar el seny a casa i iniciar les merescudes (o no) vacances que tan anhelo. Trobaré a faltar la Costa Brava i la seva màgia viscuda amb la grata companyia del meu amic Carlitos, la seva família i tots els altres, però aquest estiu em crida una experiència nova i totalment diferent i engrescadora. Creuaré l'immens Oceà per cercar les Amèriques. Primer destí, Miami. A continuació, Massachussets, Pennsylvania i Vermont. Finalment, acabaré l'aventura al Marroc, convertint-se així, amb la meva tercera visita al continent oblidat, el continent de la màgia...