Diario de abordo

Avui fa just una setmana que aterràvem a l’estat de Florida, primera parada en la nostra trepidant travessia pel continent Americà. Estem hospedats a un edifici prop de la platja, més concretament a West Avenue, Miami Beach.

Ens hem trobat quelcom diferent a la imatge idealitzada que teníem d’aquesta localitat, però tanmateix atractiva i contagiadora. Una ciutat on molta gent d’arreu del món (principalment del centre i del sud d’America) hi acudeix en busca d’oportunitats laborals. Un lloc bolcat de ple en el capitalisme, on no hi ha lloc per aquells que es queden enrere en aquests nous temps, malauradament, els desafortunats que no poden sobreviure en aquesta era que ofega i que no deixa més alternativa que pujar-hi al "carro", estan destinats al fracàs.

Això si, per a la gran majoria que aconsegueix fer-se un lloc dins d’aquest capitalisme desmesurat, el nivell de vida aquí (que no el nivell humà, segons el meu modest punt de vista) és força bo. Indiscutiblement, els temps actuals ens han portat a una nova era de la imatge i les comoditats, en la qual, en més o menys mesura tots ens hi hem implicat, i doncs? que hi podem fer si no? la societat ho exigeix quasi obligadament m’atreviria a dir...

Doncs tornant a aquesta era de la imatge presentada, vinc a dir que aquí a Miami succeeix així al màxim exponent; Cotxes luxosos a dojo, operacions cirúrgiques abundants, cossos esvelts i moda impecable per a tots els gustos. Tot això, és el que impera en aquests indrets on segons el meu punt de vista, reitero, l’aparença i la luxúria eclipsen la qualitat humana, premiant doncs, el materialisme desorbitat per sobre d’altres valors infinitament més importants, que no és necessari nombrar.