S’acaba l’estiu i una tempesta d’idees torna a inundar el meu pensament, moltes opcions, molts camins oberts en direcció a diferents destins. Quin és el correcte? La intuïció em diu que no hi ha un sol rumb correcte, seguiré la ruta que vaig començar escoltant en cada moment els meus desitjos i inquietuds, potser m’equivoco, el temps dirà. Ho he de provar, ho vull experimentar.
Avui aquí, demà allà...I després? Què m’espera després de tot? No vull pensar més enllà del que avui sent el meu cor, deixem viure aquest present que el passat m’hi ha conduït. A l’altra banda, el futur m’està esperant pacient, sense presses però amb moltes incògnites a destapar.
Sé que res serà fàcil, sé que queden moltes batalles per combatre, sé que el temps no cedeix ni un instant per respirar, res em fa por i tot em crida l’atenció. Els meus vetllaran per mi i jo ho faré per tots vosaltres. Aprofitaré els bons moments per superar els obstacles que intentaran interposar-se en el camí, lluny de tu però sempre dins del meu cor.
El que t'he dit abans...era mentida....i tu ja t'ho deus imaginar....
ResponEliminapensa k mai m'acabaràs de sorprendre...k si no es una cosa es una altra...
si no es una paraula es una frase....k si no es una frase es un paràgraf..o fins i tt...el TEXT SENCER...
Sempre em sorprendràs amb els teus escrits i et dono força per mirar endevant...k lluitis pels teus somnis ( estik segura k ho faras sempre aixo), k la vida et dongui moltissima sort...
T'ho mereixes per tt el que as fet...esforços, viatges, noves amistats, per ser lluitador, per ser positiu....SOMNIADOR^^
esk ki s'ho mereix més que tu Albert?¿?....
Són tantes coses....tantes escoltes, tants moments...
Pensa que SEMPRE em tindràs: lluny o a propop, content o trist, dormint o despert...sempre..
un cop més i no pas l'últim:
** Continua així....**
T'admiro professionalment peró també cm a persona...
Albert... M´encanta tot el que estas fent.La busqueda, el cami. Si, et crida l´atencio tot i no tens por.Perseverante y testarudo!. Arribaras lluny o com a minim on vulguis.
ResponEliminaBienvenido pekeño GRAN hombre!!
ResponEliminaSandra
Bienvenido pekeño GRAN hombre!!
ResponEliminaSandra
Bienvenido pekeño GRAN hombre!!
ResponEliminaSandra
BambinO!!!
ResponEliminaI just wanna say that I will miss seeing you in the bar all the mornings, and in Blas every thursday...but I'm happy for u and all the new things u will learn in la bella Italia, cause that's what life is abOut..gamble and learn, don't forget it!
Bacci!!
Et trobaré a faltar. Sembla mentida, però la nostra amistat s'ha anat forjant poc a poc fins convertir-se en sòlida com una roca. Com la formiga de la qual et parlava, aquella que treballava mica en mica i en silenci. Doncs el mateix ha passat amb nosaltres. El feeling el vem tenir des del primer moment i tot no ser mai del mateix grup d'amics, l'hockey ens va unir. Ara, malgrat desaparegués el nostre estimat esport, la nostra amistat perduraria sempre.
ResponEliminaEt deia que et trobaré a faltar. I és que no calia quedar, o trucar-nos a veure que fèiem. Ens vèiem pel club i sempre teníem una estona per posar-nos al dia. O sinó el MSN, que encara el tindrem. O aquelles escapades d'última hora per posar la nit de Barcelona potes enlaire. La birra ràpida, el final de l'entreno, els comentaris al bloc, els dijous a Sabadell, les argentines de Cocobongo, etc. Podré xerrar pel MSN i encara tindrem el bloc, però moltes coses les haurem de deixar per quan tornis.
Malgrat tot, no em sap greu, no estic trist. El per què és obviament la felicitat del meu amic, la teva. I és que t'admiro i t'envejo en aquest aspecte. La teva ànsia de ser feliç i de poder viure el dia a dia. Aquella mena d'esperit hippie d'abans, transformat en el pijippi suerfer del segle XXI. Ans el contrari. Com t'he dit t'admiro i ets tot un referent per mi. Ja ho eres abans quan amb la senyera al braç capitanejaves la generació del 85 ratllada.
Ara et toca conquistar Itàlia, ara et toca surfejar una ona transalpina que amb el temps, com has fet a USA, quedarà als teus peus i tu tan amunt com es pugui. N'estic segur, perquè et conec i tens una força especial. Una rauxa qe fa que tot el que et proposis ho compleixis.
Guarda'm un cap de setmana o un pont per posar potes enlaire la nit romana.
Una abraçada amic i molta sort!
Ferran, tota paraula és sobrera en aquests moments. Les teves paraules van com anell al dit per definir el transcurs de la nostra relació, que sense ésser mai molt constant, sempre ha estat molt intensa i entregada a la causa. Ja són molts els anys que fa que ens vam conèixer al terreny de joc, i ara els dos seguim caminant en la mateixa direcció però prenent diferents rutes, de ben segur que ambdues ens conduirant a bon port, i sinó és així, sempre podrem mirar enrere sense arrepentir-nos de res. La vida segueix i nosaltres em de seguir lluitant en busca de la sort que ens espera, molts ànims i a mirar sempre endavant.
ResponEliminaUn amic ara i sempre...
Albert.