Hockey, Pizza i Emocions

Amb aquestes tres paraules puc descriure la meva primera setmana aqui a Roma (Itàlia).

La primera, el hockey, és el motiu principal per el qual estic aqui aquests ultims mesos de l'any. Aquest esport que m'ha vist creixer des de ben petit m'ha donat l'oportunitat de coneixer de primera mà una gran capital europea i descobrir des de l'anonimat mes discret com es viu i es gaudeix en el pais vei en forma de bota. Alguns entrenaments i dos partits oficials ja amb la samarreta blau cel de la Lazio son dos mostres més de la duresa d'aquest esport en la lliga Italiana. Una victoria i un empat, un gol i moltes faltes rebudes és el resum d'aquest inici de temporada a nivell esportiu. Molt bons companys d'equip, grans amics i un petit raco argenti immers a la ciutat azzurra m'envolten, doncs tres companys d'equip i un gran suport aqui son d'allà. Alguns d'ells fa temps que hi resideixen, altres tot just comencen i alguns només hi son de passada.

La pizza em serveix de paraula genèrica per definir el menjar d'aqui. Realment bo i de picaresca temptacio a qualsevol hora, pero tan delicios com "colesterolos", haurem de vigilar amics!
I es que es quasi impossible despedir el sol diurn sense haver tastat almenys alguna de les multiples varietats de massa divina que habiten en els innumerables locals de "pizza al taglio" que innunden els carrers romans. No oblidem la pasta i les seves varians culinaries que enriqueixen tal profunda temptacio d'omplir l'estomac de tot allo que atrau la mirada de qualsevol.

Emocions no és més que un sentiment que correr per la meva sang des que vaig arribar aqui. A vegades soledat trista pero necessaria, altres vegades curiositat de conèixer tot allo nou que em falta per descobrir. Masses coses en tants pocs dies. Masses sentiments per un sol cor. Mai n'hi ha prou en aixo de descobrir... Platges, escultures, esglésies, partits de hockey lluny del club i de la gent de sempre. Nous amics que substitueixen passatgerament als meus, amistats que perdureran per sempre, probablement no totes, pero de ben segur més d'una. Altres estrangers que es troben en la meva situacio i molts italians amb ànims d'ajudar-te a fer-ho tot més fàcil.

Metros, trens, avions, cotxes, motos i llargues caminades em transporten d'un lloc a un altre incansablament.

Seguiré escrivint tant sovint com em sigui possible des d'aqui, de moment us envio una forta abracada a tots!

El meu telèfon italià de contacte és aquest:

(0039) 3472804571

Ciao ragazzi, tanta fortuna...

(Disculpeu les errades que el poc temps disponible i aquest teclat forani em fan cometre, sumant-li les meves propies)