Mirada nocturna del balcó de casa Que cert és allò que diuen els més grans; "aprofita i disfruta cada instant de la vida al màxim perquè el temps passa volant, no te'n donaràs compte i ja s'haurà acabat allò que tan ansiosament esperaves que arribés". Doncs així és, ja fa més de dos mesos que us informava en aquest mateix blog de la meva nova experiència a Roma. Aquests més de 60 dies ja han passat meravellosament i ara torno a gaudir de l'escalfor de casa, de la família i dels amics de sempre. Encara tinc una mirada nostàlgica a la bella ciutat Italiana però els meus peus ja estan trepitjant terres catalanes...
Ara em toca assentar-me de nou però no per molt temps a la Terrassa de sempre, aquella que m'ha vist créixer i que insisteix a retenir-me periòdicament. Em deixa marxar i em permet conèixer tot allò que jo cregui convenient, però és gelosa i possessiva i sempre em vol per ella, jo l'entenc i ho accepto; ella alimenta les meves arrels i cuida dels meus, jo a canvi, la visito amb entusiasme sempre que puc i debato en el meu interior si és ella el meu futur. No t'enfadis amiga, ho deixo tot en mans del meu destí i et promet-ho que sigui quin sigui el futur que m'espera més enllà sempre estarem junts, tu en el meu cor i jo en la teva història.
De moment, disfrutaré una mica més de tu, al febrer La Toscana Italiana m'adopatarà per uns quants mesos cedint-me la seva petita Pisa, però abans si tot va bé i res s'interposa pel camí, m'escaparé a Alemanya per Nadal i tornaré al gener al continent que fa uns anys em va contagiar, Àfrica...
Ho explicaré tot al seu moment, fins aviat!
Al final m he adonat que estimo terrassa cada cop que passo una temporada mes o menys llarga,la trobo a faltar
ResponEliminaÉs normal, els romantics com tu estimen el que és seu. Terrassa forma part de tu també.
ResponEliminaSei troppo grande amico.
........sigue empapándome........
ResponEliminaSan
Passejant pels blogs he arribat al teu i m'he vist "obligada" a escriure't després de llegir que Àfrica et té contagiat.
ResponEliminaVeig que no sóc l'única que s'ha enamorat d'un continent que molts ignoren!
Tot un plaer trobar gent que s'estima aquelles terres!
María
No havia vist la coincidència dels nostres adjectius... i m'he quedat força sorpresa!No ens coneixem, així que serà qüestió d'aquest món que de tant en tant sorprèn!
ResponEliminaJo també vull tornar a l'Àfrica en breu, però ho tinc una mica més difícil. Tot i això, crec que aquest any em permetre el luxe d'anar a conèixer el "sempre màgic Marroc"
I si, sóc periodista en potencia però també persona, que encara em queda molt per aprendre!
Una abraçada!