El començament d'algo...

De nou amb els peus a la terra. Aquest migdia, després de llargues hores de vol i fins a tres avions seguint la línea Aérea Bamako-Dakar-Paris-Barcelona he aterrat al meu món, a la meva realitat novament. Sempre és difícil l’adaptació, però cada vegada l’exigència requereix més rapidesa en l’acte de tornar a engegar el que es deixa al marxar. Doncs aquí estic de nou, després de quasi 20 dies de més màgia africana i de seguir coneixent tot allò que Mali té i no té, torno a escriure noves paraules biogràfiques de les meves experiències més recents.

El dia 4 d’aquest més iniciava aquest últim viatge. A la matinada ja del dia 5 em trobava a Paris amb l’Imanol, basc de cor i aventurer de vocació, per dirigir-nos cap a la capital de Mali. Un cop a Bamako, disposàvem encara de cinc dies per a realitzar la travessia per terra fins a la cuna del Festival del Desert, Essakane. Localització situada a la perifèria de Tomboctou, destí conegut per la seva història i per les grans dificultats que sempre ha suposat arribar-hi. Van ser dies de llargs Quilometres amb 4x4 per pistes de terra la majoria del tram i els últims trams ja fent front a la fina sorra formant dunes del nord del país. Nits d’alberg o el que trobéssim, ens anàvem trobant sempre els mateixos pel camí rumb al Festival, tots seguint una mateixa direcció i amb un objectiu final en comú, un peregrinatge especial.

El dia 10 ja va començar la celebració musical que suposa aquest festival organitzat per Tuaregs i amb una gran història, ja des de fa centenars d’anys ells duien a terme reunions d’aquest estil, plenes de música i molt coneixement cultural. Ara, ja fa 8 anys que aquesta celebració s’ha convertit en aquest ja reconegut festival al desert, on la comunitat Tuareg invita a tots aquells que vulguin gaudir del seu art, la seva cultura i les seves tradicions. Així doncs, convidats del propi continent africà com de tot el panorama internacional assisteixen cada any en aquest festival ple de màgia i moments molt especials.

Aquest any, a nivell personal, ha estat especialment important i productiu. Ja que no només he tingut el plaer d’assistir-hi com a espectador actiu de l'esdeveniment, sinó que a més, juntament amb el Marc, el meu company d’un projecte futurible que tenim en comú, hem tingut l’oportunitat de captar la seva força i el seu ritme en format audiovisual per a la cadena més important del nostre País, la Televisió de Catalunya (TV3). Ja van sortir 3 minuts de les nostres imatges cedides en el TN migdia del passat divendres, 18 de gener. I aquest proper dimecres, 23 de gener, s’emetrà el nostre reportatge complet al canal 33, concretament al programa musical, LOOPS. Espero que us agradi! Jo, des d’aquí, només puc assegurar que hem gaudit com mai d’aquesta experiència i estem molt satisfets dels resultats obtinguts. Espero doncs, que sigui el començament d’alguna cosa...

Seguiré explicant l’aventura post-festival. Travessia amb “Pynasse” pel Riu Níger, País Dogon, la realitat de la capital...

Fills del poble de Sevaré

La segona nit de viatge, ja a punt d'arribar a l'objectiu de la jornada, vam tenir una important averia al motor del cotxe. Vam finalitzar els últims 80 Kms fins arribar a Mopti remolcats per una furgoneta carregada lligats amb una corda. El carnet de soci del RACC no hem va funcionar allà. Foto: L'endemà al mati, en un taller de la localitat, intentant reparar el motor (vam tenir que continuar el viatge amb un altre 4x4)

Ja fosquejant i amb una gran part del recorregut fet, creuant el riu amb un Ferry, persones, cotxes i el que fés falta, per arribar a Tomboctou.

Amb l'amic Mohamed a la Haima. "El Petit Tuareg"


Les dones del desert a primera línia davant de l'escenari principal a mitja tarda.

El Marc grabant un dels concerts a la zona reservada pels mitjans de comunicació.

Un dels grups invitats en plena actuació...