Senyals de vida

Molts dies sense escriure en aquest espai, i no per manca de ganes ni per falta d’històries a explicar; sinó gairebé al contrari, vivint cada instant d’aquests últims mesos amb la màxima intensitat i absorbint el millor de cada moment, de cada experiència, sense deixar escapar ni un detall d’allò que considero important.
En l’últim relat explicava alguns dels moments viscuts a Catània durant un cap de setmana del ja llunyà mes de març, un petit viatge rellamp difícil d’oblidar.

Avui, quasi dos mesos després, miro enrere i me’n adono de la velocitat del temps. Allò que semblava ahir va quedant enrere donant pas a noves aventures, noves sensacions que obriran camí a futures experiències i suggeriran nous petits grans reptes. Doncs des d’aquell últim ahir la vida m’ha brindat l’oportunitat de retrobar-me amb Florència i de conèixer nous destins com gran part de la regió italiana de la Ligúria, l’illa de Malta i les seves acompanyants; Gozo i Comino, la desitjada Sardenya o la ciutat de Bra, situada al nord d’Itàlia, ben a prop de Torino. Tot això, sense deixar de visitar la bella Roma quasi cada cap de setmana per correspondre als meus compromisos esportius.

Sincerament és difícil d’estampar amb paraules tot allò viscut durant aquest últim bimestre. Moltes petites històries correlatives han anat sorgint sense massa planificació prèvia i amb gran èxit al final. Aquí el motiu pel qual he deixat d’escriure temporalment, dedicant-me només a viure i a interioritzar tot allò que passava volant prop meu. Encara estic digerint els postres però ja puc parlar amb satisfacció dels entrants i la resta...

Passejant pel caos del centre de Roma em venia a la ment la serenor i el romanticisme dels carrers de Mdina i Rabat (Malta). El 25 d’abril volava les terres italianes en direcció a Sardenya pensant encara amb aquella nit de dissabte a Gènova i les posteriors excursions resseguint la costa de les Cinque Terre. I ara, per fi, des de Pisa de nou, decideixo dedicar un temps a discórrer estretament tot el viscut i escriure aquelles línies que sortin del meu pensament vers tal experiència plural.

Durant tots aquest dies m’acompanyava sense excepció la meva llibreta, quelcom per tacar-la de tinta i algun dels llibres adquirits últimament de Ryshard Kapúshinski, un reporter nascut a Polònia amb tota una vida dedicada a plasmar realitats del món, centrant-se sobretot en aquelles problemàtiques que afecten als països menys afavorits. Una gran obra digna d’admirar, però sobretot, d’agrair. L’afegeixo com a recomanació literària.