Vull dedicar unes paraules d'agraïment al meu germanet petit de Pisa; Fran "El gomines". Ell va ser el primer estudiant Erasmus que vaig conèixer al arribar a la ciutat Toscana i amb el qual entre un i l'altre vam poder fer front a la dura e interminable burocràcia italiana per formalitzar la nostra estada durant tot aquest semestre, curt però intens. Amb ell, també vaig passar la primera setmana lluitant contra el temps per trobar pis on instal·larme, vaig fer al seu costat el primer exàmen amb italià, alguna "farra" Pisana després d'un bon sopar...
I especialment, agraïr-li la paciència que ha tingut cedint-me el seu estudi per a treballar i penjar els pocs escrits que he realitzat durant aquests mesos, no parava de queixar-se, però al fi i al cap és un troç de pa!
L'escriptori de Gramsci, 3Un abrazo de hasta luego Valenciano!
Yo la vi !!!!
ResponEliminaSan
Aun me acuerdo de cuando te vi por primera vez con aquella chaqueta alemana y ya te estás yendo… Ha sido un placer que nuestras vidas se hayan cruzado aunque brevemente.
ResponEliminaEspero que te vaya todo bien, aunque conociéndote estoy seguro de que te irá bien. Un abrazo muy fuerte.
El gominas
P.D.: Kasia non capisce bene il catalan :D
jajaja k wapus nois!!!
ResponEliminasempre es bo coneixer gent nova i pel que vec eu estat molt units durant tot aquest temps!!!
estima a les persones que t'estimen i sempre tindràs una bona raó per tornar-hi sempre!!
Un petonet Sparrow!!
FINS SEMPRE AMIC