Despres d'aquestes dues intenses setmanes per terres californianes ens toca traslladar-nos a Pennsylvania a complir amb la maxima obligacio que tenim durant aquest viatge als Estats Units; desarrollar tasques d'entrandor de hockey en un Campus d'estiu a la Universitat de Bryn Mawr, feina a la qual li debem la possibilitat de estar fent realitat aquesta experiencia americana.
El viatge de Sud-oest a quasi Nord-est del Pais va suposar unes cinc interminables hores de vol creuant tota la seva geografia. El desti final on ens va deixar l'avio va ser al JFK de la gran Nova York, era mitja nit i ens sentiem cansats i amb gana, desorientats i encara amb un llarg i fatigos trajecte per arribar al nostre objectiu final: Bryn Mawr, Pennsylvania. Alla, amb el rellotge marcant les dotze, comencava una nit infinita, carregada d'impacte emocional on una explosio de sensacions s'apoderava de nosaltres...
Al mateix aeroport vam tenir la sort de cara coneixent a una noia dominicana que ens va facilitar tota la informacio per a poder arribar fins al nostre desti. El recorregut consistia en arribar fins al centre de manhattan per agafar un autobus a les 5.35 del mati direccio a Pennsylvania, passant per New Jersey, i alla ens recollien dos de les entrenadores del campus que ja coneixiem de l'any passat, la Philly i la LA.
Per a comencar tal trajecte ja vam tenir la sort de cara des del comencament, quant la mateixa noia dominicana, hostessa de la companyia aerea Virgin America, aprofitava per trucar al seu germa que treballa de taxista per acompanyar-nos fins al cor de Manhattan, una escena tambe de pel.licula. En el cotxe que ens recollia a les portes de l'aeroport es trobava el germa taxista i el germa gran d'ambdos, tots tres dominicans pero residents a America de tota una vida. La conversa amb ells i tot plegat va ser surrealista des de la nostra prespectiva. Estavem al darrere d'un taxi america, al costat d'una bona noia dominicana que acabavem de coneixer instants abans i amb els seus dos germans grans davant intentant arreglar el mon mentre nosaltres, aturdits, observavem amb deteniment la situacio. La seva gentilesa ens va acompanyar fins al bellmig de la gran ciutat i alla teniem l'unica missio d'adquirir els bitllets de bus que ens portarien cap a Pennsylvania a primera hora del mati. Una vegada adquirits tals butlletins, vam decidir aprofitar les prop de cinc hores que disponiem per vagar pels sorollos carrers "de la gran manzana", deixant-nos impressionar per les grans cascades de publicitat del Times Square i la frenetica activitat a pesar de l'horari en que ens trobavem.
La ultima hora la vam passar assentats a l'entrada de l'estacio central d'autobusos, al costat de les maletes i amb els ulls ben oberts per no perdre'ns el mes minim detall de tot el que succeia al nostre entorn. Les interessants paraules de reflexio compartides entre nosaltres des del terra de la setena avinguda resumien el que per nosaltres va suposar una gran nit memorable i carregada de valor emocional que portarem ja per sempre mes amb nosaltres...
(Disculpeu les errades ortografiques que dificulten la lectura d'aquest text, escric aquestes linies des d'un teclat america que m'impossibilita escriure la nostra llengua correctament)
El viatge de Sud-oest a quasi Nord-est del Pais va suposar unes cinc interminables hores de vol creuant tota la seva geografia. El desti final on ens va deixar l'avio va ser al JFK de la gran Nova York, era mitja nit i ens sentiem cansats i amb gana, desorientats i encara amb un llarg i fatigos trajecte per arribar al nostre objectiu final: Bryn Mawr, Pennsylvania. Alla, amb el rellotge marcant les dotze, comencava una nit infinita, carregada d'impacte emocional on una explosio de sensacions s'apoderava de nosaltres...
Al mateix aeroport vam tenir la sort de cara coneixent a una noia dominicana que ens va facilitar tota la informacio per a poder arribar fins al nostre desti. El recorregut consistia en arribar fins al centre de manhattan per agafar un autobus a les 5.35 del mati direccio a Pennsylvania, passant per New Jersey, i alla ens recollien dos de les entrenadores del campus que ja coneixiem de l'any passat, la Philly i la LA.
Per a comencar tal trajecte ja vam tenir la sort de cara des del comencament, quant la mateixa noia dominicana, hostessa de la companyia aerea Virgin America, aprofitava per trucar al seu germa que treballa de taxista per acompanyar-nos fins al cor de Manhattan, una escena tambe de pel.licula. En el cotxe que ens recollia a les portes de l'aeroport es trobava el germa taxista i el germa gran d'ambdos, tots tres dominicans pero residents a America de tota una vida. La conversa amb ells i tot plegat va ser surrealista des de la nostra prespectiva. Estavem al darrere d'un taxi america, al costat d'una bona noia dominicana que acabavem de coneixer instants abans i amb els seus dos germans grans davant intentant arreglar el mon mentre nosaltres, aturdits, observavem amb deteniment la situacio. La seva gentilesa ens va acompanyar fins al bellmig de la gran ciutat i alla teniem l'unica missio d'adquirir els bitllets de bus que ens portarien cap a Pennsylvania a primera hora del mati. Una vegada adquirits tals butlletins, vam decidir aprofitar les prop de cinc hores que disponiem per vagar pels sorollos carrers "de la gran manzana", deixant-nos impressionar per les grans cascades de publicitat del Times Square i la frenetica activitat a pesar de l'horari en que ens trobavem.
La ultima hora la vam passar assentats a l'entrada de l'estacio central d'autobusos, al costat de les maletes i amb els ulls ben oberts per no perdre'ns el mes minim detall de tot el que succeia al nostre entorn. Les interessants paraules de reflexio compartides entre nosaltres des del terra de la setena avinguda resumien el que per nosaltres va suposar una gran nit memorable i carregada de valor emocional que portarem ja per sempre mes amb nosaltres...
(Disculpeu les errades ortografiques que dificulten la lectura d'aquest text, escric aquestes linies des d'un teclat america que m'impossibilita escriure la nostra llengua correctament)
uola campió! veig que les rutes van bé, molt bé! jo, des d'aquí, et vaig llegint i mirant les fotos. a veure quina és la següent part de la ruta que ens descrius i ens il·lustres!
ResponEliminaun petooo
Sigues vivo Al??
ResponEliminaNO NEWS,GOOD NEWS ???
Besitos
San