
Fa quasi dos anys vaig conèixer a través d'un professor de la Universitat aquell nou concepte de pàgina web personal, coneguda ja avui en día per gairebé tothom com a blog. En una de les seves lliçons ens va animar a crear el nostre propi portal on poder expressar les nostres inquietuts, compartir les nostres vivències i treballs personals, reflexionar sobre tot allò que ens passés pel cap o simplement, escriuré el que fós, però havíem de fer-ho si el què volíem era aprovar l'assignatura a final de curs.
Aleshores va començar aquest projecte que ja celebra 19 mesos i amb aquesta entrada serà la número 100 de la col·lecció. El que un dia va començar com un acte desconegut i quasi obligat per aquell bon professor ha acabat sent la meva petita finestra al món, on des de qualsevol racó del planeta comparteixo, de bon grat, tots aquells viatges i experiències que vaig deixant pel camí i que romandrà a la meva motxilla personal per sempre més...
"De l'ambició a la desesperació, només hi ha un pas. Mai miris enrere".
***
Hace casi dos años conocía a través de un profesor de la Universidad ese nuevo concepto de página web personal, conocido ya por casi todo el mundo cómo blog. En unas de sus lecciones nos animó a crear nuestro propio portal dónde expresar nuestras inquietudes, compartir nuestras vivencias y trabajos personales, reflexionar sobre todo aquello que nos pasara por la cabeza o simplemente, escribir lo que fuera, pero teníamos que hacerlo si queríamos superar la asignatura a final de curso.
Así que allí empezó este proyecto que ya cumple 19 meses y con éste post será el número 100 de la colección. Lo que empezó cómo un acto desconocido y casi obligado por aquél buen profesor ha acabado por ser mi pequeña ventana al mundo, dónde desde cualquier rincón del planeta comparto, con mucho gusto, todos aquellos viajes y experiencias que voy dejando por el camino y qué permanecerán en mi mochila personal para siempre....
"De la ambición a la desesperación, sólo hay un paso. Nunca mires atrás".
***
Two years ago I met a teacher in the University who told us about a new concept, personal web sites. Actually, everybody know about it like blog. In one of his lessons, he invited us to create our own site where express our restlessnesses, share our experiencies and personal works, to talk about everything that appears in our mind or simply, write about something matter, but we had to do it if we really wanted to approve his subject at the end of the season.
And everything starts overthere, this project that already expires 19 months and with this one post will be the number 100 of the collection. What began how an act unknown and almost forced by that one good teacher has finished for being my small window to the world, where from any corner of the planet I share, with pleasure, all those trips and experiencies I am leaving by the way and what they will remain in my personal bag forever...
"From the ambition to the desperation, only there is a step. Never look behind".
I gàcies a tu tots els que seguim aquest blog podem compartir amb tu tots i cadascun dels viatges que has realitzat, ens permets formar part de les teves vivències i, com a mínim a mi, em permets continuar somiant... Gràcies a tu Albert.
ResponEliminajo també haig de donar les gràcies a un professor, aquell que va obligar-nos a tots a fer-nos un blog. en teoria només era un exercici de classe, però per mi s'ha convertit en un lloc virtual fet a la meva mida i on la majoria de coses són possibles.
ResponEliminai el millor de tot és descobrir els mons virtuals d'altres... com el teu!
un peto!
Em permtes ser una mica "repipi"?teniem que...NO! havíem de.Una abraçada!
ResponEliminaHola Àfrica,
ResponEliminaJa està fet, error corregit, moltes gràcies i ja ho diuen que dels errors se'n aprèn, no?
Així doncs, tan agradat les fotos del viatge a Tuníssia?
Una abraçada.