CHEERS & TRIPS!

Ja porto uns 15 dies viatjant per terres africanes en un bus de la meva edat que despedire aquesta matinada...

Portava uns mesos organitzant aquest viatge amb l'Imanol, un nomada vasc i el Raul, un gran amic Cordobes que aprofita la seva innata gracia andalusa per gaudir de l'art de viure. La sortida va ser des de l'Estacio de Sants a primera hora del 18 d'octubre i el 29 d'aquest mateix mes vam aparcar "el Bus" sobre la terra vermella de l'entrada de l'hotel "La Chaumiere", a Bamako. En total hem estat quasi dos setmanes a la carretera seguint la ruta Transahariana, la qual ens ha fet vorejar practicament tota la costa est de la peninsula i coneixer alguns dels principals paisos de la "West Africa", concretament; el Marroc, Sahara Occidental, Mauritania i Mali. Pel cami hem deixat enrere mil paisatges diferents i altres tantes experiencies de les que ja quedaran per sempre en el sac de la vida. "Caminante, no hay camino, se hace camino al andar" com diria el Ferran o el Centim despres de Googlejejar una estona fins a topar amb la cita adequada per l'ocasio.

Els princials problemes que hem tingut pel cami han estat minims i de facil autosolucio; com quedar-nos tirats sense gasolina abans de creuar l'estret de Gibraltar per culpa de tenir un indicador de gasoil mentider, haver de parar ocasionalment a netejar el filtre quan s'ofegava de fina sorra, trampejar els inumerables controls policials, fronteres i duanes obligant-nos a fer us de la ruin estrategia del xantatge material, o haver d'acudir al suport de locals Saharauis per desenterrar les rodes atrapades entre les dunes del desert. Aquestes son les coses que mes rapid desapareixeran de la meva memoria eclipsades per una llista molt mes gran de bons moments i grans llicons.

He conegut a un Cordobes que porta 8 anys vivint a Nouakchott, la capital de Mauritania. Reconvertit a l'Islam, marit de varies dones acceptades pel regim poligamic de la seva nova religio i amb 10 fills repartits entre diferents cases. Un bon exemple de canvi, creences i principis.

Tambe m'he creuat amb el Nicolai, un ciclista Danes que porta 3 anys i mig viatjant (donant la volta al mon) ell sol en bicicleta; me'l vaig trobar enmig del no res, envoltat de sorra en un dels deserts mes grans del mon, pedalant sobre l'asfalt castigat pel sol i a uns 150 kms a nord i sud del poble mes proper; tot un repte d'autosuperacio i coratge!

A Nouadibou vaig compartir un cafe amb un escoces que portava 4 anys "perdut" per Mauritania comerciant de camells i vivint salvatjament entre l'infinita extensio de sorra. Una d'aquelles persones curiosament estranyes que neda entre aigues turbies.

Una periodista francesa i un fotograf irlandes recorrent el continent per feina. cinc pirates Bretons conduint un cotxe vell cadascun amb l'intencio de vendre'ls al millor postor, quatre americans recorrent amb un cotxe senzill de color vermell la costa oest africana de dalt a baix per verificar que la ruta permet organitzar un Rally amateur per a cotxes no professionals. Tota aquesta gent, mes tots els locals de cada punt recorregut, mes moltes altres persones, m'han fet recordar una vegada mes lo boig i magic que es aquest mon. On tot es possible si realment s'hi creu, on infinits camins i possibilitats ens intenten seduir constantment posant a prova la nostra capacitat personal.

Ruta Transahariana conclosa. Ara a per Etiopia!

Una abracada i bon cami!