Escrivint aquestes paraules abans de marxar, a mode de fins aviat, amb ganes de ser allà i tornar a gaudir d'allò que un dia em va contagiar. Aquest any torno al Festival au desert d'Essakane, molta música africana i invitada de diferents destins del món sempre amenitzada pel misticisme de la gent tuareg i la seva cultura. Les postes de sol enmig de la sensació de res que suggereix el desert són el context perfecte per trobar-se un mateix i pensar sense contaminació mental, amb total claredat d'idees i il·lusions.
Després del Festival, una travessia en barca pel riu Níger complementarà o farà encara més atractiu aquest viatge que intentaré compartir amb tots vosaltres a la tornada.
A tout a l'heure les amis...
........llévame en tu maleta invisible, y respira una poco de ese aire para mi.....
ResponEliminaAu revoir Al..
San
Bon Voyage!!
ResponEliminaCom t'envejo..
muaa
Bon viatge Albert! Gaudeix-ne molt! Sé que tenies moltes ganes de començar aquesta nova aventura. No paris formigueta, sempre endavant!
ResponEliminaBon voyage!
Ei crack!!
ResponEliminaClar que si!aventures sense parar!!!
cuida't figura!!!
Què bé sona tot això de has descrit. Sobretot les postes de sol des d'algun lloc perdut en la immensitat del desert... gaudeix força d'aquests plaers que molts desconeixen.
ResponEliminaUna abraçada
Ja sóc aquí!
ResponEliminaUna passada...La conclusió d'un capitol més en l'història de la meva vida. Deixo les paraules pel meu pròxim escrit.
Sort a tots i fins aviat!