Dimecres 10 de Gener
Estic dormint profundament, entremig d’onades gegants i belleses encantadores…Quant de sobte, sona el despertador; Riiiing!!! És estrany. Sempre que aquest so estrident i tan desagradable interromp els meus somnis em desperto apàtic, amb ganes de tirar l’aparell al terra i acabar amb aquesta melodia per sempre més, i oblidar-me de totes aquelles responsabilitats que pot tenir qualsevol Jove de 21 anys com jo, i allargar d’aquesta manera, les meves aventures per illes oblidades des de l’interior del meu còmode llit.
Mali! Es clar home, avui no és un dia qualsevol, em queda just una hora per ultimar tots els preparatius i agafar el taxi en direcció a l’aeroport del Prat. Després d’aquest instant d’incertesa, entenc el perquè del meu alegre despertar tot i la cançoneta que cada matí m’aixeca del llit amb cara de pocs amics.
Per fi ha arribat el gran dia, aquell viatge a Mali que vaig iniciar interiorment des del moment en que el meu pare em va exposar la possibilitat d’anar al Festival de la música al Desert d’Essakane. Sembla mentida com pot canviar la noció del temps segons el que ens trobarem al final del període d’espera. Doncs si, ja estic aquí, escrivint aquestes biogràfiques paraules des de l’avió, amb els nervis continguts per la il·lusió que em suposa aquesta segona visita al continent dels somnis i l’esperança...
Estic dormint profundament, entremig d’onades gegants i belleses encantadores…Quant de sobte, sona el despertador; Riiiing!!! És estrany. Sempre que aquest so estrident i tan desagradable interromp els meus somnis em desperto apàtic, amb ganes de tirar l’aparell al terra i acabar amb aquesta melodia per sempre més, i oblidar-me de totes aquelles responsabilitats que pot tenir qualsevol Jove de 21 anys com jo, i allargar d’aquesta manera, les meves aventures per illes oblidades des de l’interior del meu còmode llit.
Mali! Es clar home, avui no és un dia qualsevol, em queda just una hora per ultimar tots els preparatius i agafar el taxi en direcció a l’aeroport del Prat. Després d’aquest instant d’incertesa, entenc el perquè del meu alegre despertar tot i la cançoneta que cada matí m’aixeca del llit amb cara de pocs amics.
Per fi ha arribat el gran dia, aquell viatge a Mali que vaig iniciar interiorment des del moment en que el meu pare em va exposar la possibilitat d’anar al Festival de la música al Desert d’Essakane. Sembla mentida com pot canviar la noció del temps segons el que ens trobarem al final del període d’espera. Doncs si, ja estic aquí, escrivint aquestes biogràfiques paraules des de l’avió, amb els nervis continguts per la il·lusió que em suposa aquesta segona visita al continent dels somnis i l’esperança...
Un plaer trobar-te per la blogsfera amic!! No dubtis que hi entraré sovint per poder viatjar al teu costat llegint les teves sortides!
ResponEliminaRep una forta abraçada!
Ferran