Teòricament, l’hora programada per agafar el charter que ens conduïa des de Bamako, la capital de Mali, fins a Tomboctou*, era les 12.00 del migdia. Però com tot bon coneixedor del continent Africà sap i jo he pogut corroborar després de les meves petites expedicions, la puntualitat no és precisament el més destacable d’aquests països, sinó més aviat el contrari. El fet, és que després d’un llarg període d’espera, i dic llarg perquè em refereixo exactament a un retràs de 7 hores i mitja, finalment varem pujar a l’avioneta que d’una manera o una altra ens havia de portar en direcció al nostre objectiu: “Festival au Désert d’Essakane”. Es tractava d’un Charter de l’aviació Russa el qual aparentment resultaria impossible d’engegar des del punt de vista de qualsevol Europeu incrèdul. Però la veritat, és que després de l’histerisme desmesurat que va provocar el llarg dia d’espera i els temors que aquell mitjà de transport va provocar en molts dels assistents, el vol va resultar un èxit rotund. Tan debò tots els vols que he agafat en la meva vida i els que espero agafar més endavant siguin tan tranquils i segurs.
A les 8.30 del vespre, varem arribar a Tomboctou, on ens esperaven els 4x4 per iniciar l’últim tram del trajecte fins al Festival, res a envejar del Rally de Dakar. 80 kilòmetres viscuts de manera molt intensa durant unes 4 hores aproximadament, lluitant contra dunes i trams complicats en la foscor de la nit Malí. Per fi, varem arribar, a les “instal·lacions” del propi Festival. Un cúmul de sensacions inexplicables…Molta música, diferents campaments de “Haimes” repartits entre tota la infraestructura muntada enmig del desert, molta gent, òbviament, un clar predomini de Tuaregs. Camells descansant i el nostre pas entre mig de les masses al ritme de la música provinent de l’escenari principal. A un dels campaments, ens esperava una petita delegació catalana. Ens van rebre com si d’una família reial ens tractéssim, amb totes les “haimes” muntades formant un campament base, i al costat una “Haima” principal, molt més gran que les destinades a ser usades com a dormitoris. Un cop efectuats totes les salutacions amb els guies i altres amistats, ens van dirigir a la “Haima” principal on ens esperava un àpat suculent. Encara recordo aquella sopeta lleugerament picant i aquella carn de cabreta desnodrida però molt gustosa.
Va ser just en aquest moment, estirats en el sòl de la “Haima” amb el te a la mà, quan varem començar a patir el cansament d’aquells dos dies tan llargs; esgotats pel dia anterior de viatge des de Barcelona, la batalla nocturna amb els mosquits de la passada nit a un petit hotel de Bamako i la interminable espera a l’aeroport de la capital. Si a tot això, li sumes, l’aventura final amb els 4x4 i el malbaratament de sensacions desplegades durant aquests intensos dies, realment puc arribar a entendre tal sentiment d’esgotament. A pesar de tot, que collons! Ja estàvem a Mali, enmig de la solitud del desert però amb la sensació de plenitud que aportava el festival. Varem treure forces del més interior i vam aprofitar per anar a veure el primer concert a l’escenari principal, també vam tenir temps de perdre’ns entre les dunes i conèixer gent.
A les 2 de la matinada ja érem al llit, amb l’objectiu d’arribada complert i una primera presa de contacte amb el festival establerta, només quedava descansar per poder matinar l’endemà i treure el màxim rendiment a tal oportunitat. Cultura, música i moltissima gent per conèixer… Àfrica.
* Ciutat gran a escassos Kilòmetres del desert d’Essakane (uns 80 Km aproximadament)
uooOo! olaa! eis k menkanta tot aixo! kom t'ho curres! de veritat! jeje
ResponEliminajo no escriuria ni 3 linies! po wno k es mol interesan i k dema continuare am la part k ve xk ara tink k acabar els deures xD
k wai k hagis tingut akesta oportunitat d'anar a Africa! amb lo k magrada a mi viatjar!
Ptonets wapuu!
Gisela*