Després d’una esgotadora espera a l’aeroport de Bamako, capital de Mali, per fi vàrem agafar el Charter que ens conduïa a la ciutat de Tomboctou, on allà ens esperaven els guies africans per traslladar-nos amb 4x4 fins al desert d’Essakane, on es celebrava la 7ª Edició del Festival au desert.
Els orígens d’aquest Festival es remunten a les grans festivitats tradicionals Tuaregs. Des dels seus inicis, aquestes festivitats Tuaregs representaven una multitudinària reunió que servia per a intercanviar informació i prendre decisions comunes entre les diferents comunitats. A l’inici, en aquest esdeveniment festiu anual es duien a terme viatges amb camell, poesia, danses i música tradicional...En definitiva, resultava un culte a la cultura i les tradicions Tuareg.
Actualment, aquest festival obre les seves portes a tot el món i acull artistes de la resta del continent Africà, així com també, músics europeus i de la resta del món.
En aquesta darrera edició, el festival ens va brindar l’oportunitat d’escoltar al voltant d’uns 30 grups artístics convidats d’arreu del món, òbviament, la gran majoria provenien del país de Mali i d’altres països africans. D’entre tots aquests artistes, destacaven per la seva trajectòria professional, grups com Habib Koité, Salif Keïta, Oumou Sangaré, Toumani Diabaté i Samba Touré. Així com el conjunt de Jazz, Raynald Colom, com a representant espanyol, que va captivar amb la seva actuació a tot el públic assistent. Com a conjunt revelació del festival, va destacar el quartet de rap sota el nom de Kram Kram, que van contagiar sobretot als més joves, amb les seves lletres reivindicatives locals.
A més, aquesta 7ª Edició del Festival rendia un especial homenatge a un dels més grans artistes africans de totes les èpoques, Ali Farka Touré. Aquest gran músic va perdre la vida el passat 7 de març. El seu últim àlbum anomenat Savane va ser un gran èxit, com la majoria dels seus treballs. La seva música està molt arrelada al Blues, tal hi com queda reflectit a la pel·lícula de Martin Scorsese, Feel like Going home, un dels capítols d’una sèrie documental dedicada al Blues. Durant la cerimònia d’homenatge a aquest magnat de la música, va resultar especialment emotiva la interpretació de gran part de les seves obres per part de la seva família de músics i la seva orquestra i sobretot per l’actuació de l’artista cridat a ser el seu successor, Affel Bocoum.
El moment més emblemàtic per al nostre país va ser quan el ministre de cultura de Mali agraïa la més que considerable assistència catalana i la col·laboració dels presents en el festival. Seguidament, va sonar l’himne dels segadors pels altaveus de l’escenari principal, on els representats catalans, envoltats de dunes, camells i tuaregs escoltàvem amb ulls plorosos i carregats d’orgull aquelles lletres plenes de sentiment, un moment realment emocionant. El festival va ser tot un èxit en assistència, fet que va causar alguna dificultat per a l’organització, que va mostrar senyals de flaquesa en alguns moments durant els tres dies que va durar el festival. Salif Keïta, va ser l’encarregat de tancar, amb la seva magnífica actuació, aquesta 7a edició del Festival au Desert, que esperem que perduri durant molts anys més, ja que resulta un culte a les tradicions tuaregs i a la música sense fronteres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada