La primera setmana a la Toscana

Carrerons de la ciutat

Una setmana ha passat des que vaig arribar a Itàlia de nou. En el relat anterior explicava que els primers dies dormia en una casa situada a escassos quilometres de la localitat de Pisa, un domicili gran i acollidor que el meu actual equip romà de hockey em va facilitar gràcies a la gentilesa del president de la secció d’aquest mateix esport del Centre Universitari de la ciutat, el CUS Pisa. També comentava el meu primer i mogut cap de setmana amb la grata companyia del meu amic Giuliano.

Camí de Tirrenia a Pisa

Dissabte vam anar a la primera Festa Erasmus en un petit local a prop del Lungo Arno, el riu que travessa la ciutat. Allà, ja vaig conèixer a força gent, els quals he anat mantenint el contacte amb algun d’ells, durant tota la setmana. Estudiants d’arreu d’Itàlia i de la resta d’Europa es troben a Pisa realitzant les seves carreres Universitàries. Alguns durant els anys que dura el programa docent, altres, com jo, hi estem de passada completant la llicenciatura en un destí estranger. Només cal donar una volta pels carrers cèntrics de la ciutat per veure que la major part de la població està compresa per joves estudiants; realment es veuen poques persones d’edat avançada, i encara menys infants. Tot i això, la ciutat de Pisa és un context tranquil de carrers generalment estrets i façanes antigues on els seus habitants viuen el dia a dia amb serenitat. La bicicleta és la protagonista pel que fa al transport, ja que permet als seus usuaris arribar d’una punta a l’altra de la geografia pisana en uns 15 minuts de rellotge. La majoria són velles i poc vistoses, les més elegants corrent el perill de ser robades, una pràctica usual en aquesta localitat on les bicicletes semblen no tenir un propietari determinat donant pas al cicle “teva-meva” que manté als seus habitants en alerta màxima i en constant estat d’atenció.

Tornant a la meva primera setmana aquí, el dilluns al mati vaig llevar-me a primera hora per prendre l’autobús Tirrenia - Pisa i començar a formalitzar la meva presència a l’“Università degli studi di Pisa”, trobar una habitació prop de la meva facultat on acomodar-me els pròxim mesos o conèixer millor la ciutat i els seus mitjans de transport entre d’altres nombrosos afers burocràtics necessaris per estar còmode durant la meva estada.

La meva estança a Pisa

Avui, cinc dies més tard del passat dilluns, em trobo escrivint aquestes línies des de l’escriptori de la meva cambra situada a “Corso Italia”, via principal ubicada al bell mig de la ciutat. L’habitació la comparteixo amb mi mateix i a la casa hi viuen amb mi, una francesa, que encara no he conegut ja que es troba aquests dies a Paris, i un italià que és el propietari de la vivenda, d’uns 35 anys (calculo) i advocat de professió. La situació on es troba la casa resulta molt bona pels meus interessos, ja que està a 5 minuts de quasi tot arreu amb bicicleta i a 2 minuts a peu de l’estació central de tren, lloc on hauré d’acudir-hi cada cap de setmana per a viatjar a Roma i jugar amb el meu equip.

Les classes les inicio aquest dilluns i les tinc repartides entre vàries facultats, tot i que la meva facultat de referència sempre serà la d’economia, on hi tinc el meu coordinador d’estudis i la majoria de les lliçons que m’examinaré.

Ahir, divendres a la nit, vaig anar amb uns amics a una festa d’estudiants que es feia en els passadissos de la Facultat d’informàtica, aquells que el mateix mati veien passar als alumnes carregats de llibre cap a les aules d’estudi...Una gran nit!

Seguiré relatant les meves experiències...espero tenir internet a casa aviat!

Abraci...