Descomunicat per un temps

Ja fa quasi un mes des que vaig iniciar aquesta segona etapa a Itàlia, aquesta vegada a la regio de la Toscana. Han passat moltes coses durant aquests 30 dies; Moltes cares noves, innumerables afers a realitzar per acomodar la meva estada, viatges “llampec” a Roma cada cap de setmana per a jugar amb la meva esquadra actual de hockey, classes d’economia en italià, lliçons d’italià amb la millor intencio, un cap de setmana a Catania que intentaré explicar ben aviat, i alguna que altra festa han estat les pricipals activitats que han ocupat les meves ultimes setmanes, moltes coses a fer i poc temps, encara, per exprimir-hi el bon suc i degustar-les com es mereixen. A casa, segueixo sense conexio a Internet i ja he assumit que es tracta d’una batalla quasi perduda. Els italians, en general, parlen molt i diuen poc, i encara fan menys. En fi, la fe és l’ultim que es perd...

Deixo d’escriure perquè d’aqui a escassos minuts vindrà l’encarregat de la sala d’informàtica de la facultat a recordar-me que he de marxar, que ja n’hi ha prou per avui i que té ganes de tornar a casa, aixi que deixo a l’aire la meva promesa d’explicar el meu ultim cap de setmana a Catania (Sicilia) i explaiar-me una mica més en el que consisteix el meu nou i passatger estil de vida, compaginant formacio, esport i lleure, i sobretot quedant-me amb el millor de cada experiència per a seguir creixent.

Abracci a tutti!