Cap de setmana a Catània

Arrencant motors pel cap de setmana; "Dale Mati"

El passat 8 de Març ens desplaçàvem amb tot l’equip de la SS Lazio a Catània per a jugar un partit de campionat Italià contra el CUS Catània. Un viatge, ja des de l’inici, un tan accidentat, doncs pels pèls no perdem l’avió degut a una mala programació de la trobada tots plegats a l’aeroport. A l’arribada ens esperaven els taxis per conduir-nos cap al camp de hockey en qüestió on disputàvem el partit, també vam tenir problemes amb els xofers ja que demanaven una xifra desorbitada pel Servei ofert. Tot va acabar en un mal entès després que en Claudio, el dirigent de l’equip, discutís una bona estona amb els conductors dels respectius autos. A les 11.30 ja ens trobàvem a les instal·lacions de l’equip rival on ens esperava una bona teca siciliana, un menú gustós i lleuger basat en una bona dosis de carbohidrats i complementat per unes enormes taronges encarregades d’aportar la resta de vitamines requerides per la situació.

A les 2.30, amb el cel gris amenaçant pluges torrencials, començava l’espera’t partit del cap de setmana, i com no podia ser d’altra manera després de tots els imprevistos sorgits al llarg de l’interminable mati previ, arribàvem al minut 25 de la primera part amb el marcador en contra, 2 a 0. Resultat que vam saber igualar a mitjans de la segona part amb un primer gol d’un dels argentins de l’equip, Fernando, un grandíssim jugador, i un servidor feia el gol de l’empat després de provocar un strock (seria l’equivalent a un penal de futbol). Al final, la mala fortuna ens va seguir acompanyant i rebíem el gol de la derrota als últims instants de partit, marcador final; 3 a 2.

Però el millor encara estava per arribar. El Matías, el Giuliano, el Polin i jo desitjàvem un bon viatge a la resta de l’equip i romaníem a Catània fins l’endemà al vespre, doncs una ciutat d’aquest calibre mereixia, com a mínim, una visita fugaç. Després d’una horeta perduts pel centre de la ciutat i unes quantes preguntes perdudes vam acabar trobant el “Bed & Breakfast” que ens acolliria durant aquella petita aventura. La sorpresa positiva va ser trobar-nos un petit apartament per nosaltres sols i en unes condicions immillorables a un preu més que assequible.

Una vegada instal·lats a l’alberg vam rendir-nos un petit homenatge amb uns bons filets de vedella comprats a un mercat veí i amenitzats per una bona botella de vi Sicilià. Després d’aquest àpat ens preparàvem per una nit de guerra sota la llum de la lluna. Un Pub Irlandès ens va allotjar molt amablement durant llargues hores i ens acomiadàvem d’aquella gran nit amb una pizza acabada de fer presa en un petit local situat a la plaça central de Catània, els altres detalls els reservo pels presents en aquell capítol. L’endemà, ens va despertar, molt amablement, la casera de l’hostal i vam arrencar el dia amb la bateria a mitges. Una llarga passejada de nord a sud de la ciutat, prenent atenció als principals punts d’interès d’aquesta, alguna fotografia entre rialles i parada de rigor a primera línia de mar on ens acomodàvem a un restaurant de peix per a degustar algunes de les seves especialitats. Després de quasi una hora d’espera, una de les característiques d’aquest país, vam poder delectar-nos amb els plats escollits per cadascun de nosaltres. A la fi vam haver de donar l’espera per bona ja que les delícies culinàries contrarestaven el mal servei del local. A la tarda, un cafè tranquils en una terrassa de la plaça del Duomo, algunes converses de contingut cada vegada menys interessat degut al nostre estat cada vegada menys enèrgic i tornada a l’hostal per recollir les maletes i dirigir-nos de nou a l’aeroport per prendre l’avió direcció a Roma.

A les 10 aproximadament vam arribar a roma, ciutat on habiten els altres tres components de l’expedició, però a mi encara em va tocar fer un feixuc tram de camí més fins arribar al meu destí final; 2 hores d’espera, 3 hores més de tren i per fi, a Pisa. A les 4 tocades em posava al llit mig destrossat i pensant amb el gran cap de setmana que havia viscut...

A continuació, afageixo quatre fotos de qualitat imperdonable realitzades en els últims instants d'una càmera ja inexistent, R.I.P.

En busca de l'alberg pel cor de la ciutat

Carrer cèntric de Catània

Matias, (jo) i Giuliano

Breument, escriuré unes línies per explicar el "viatget" a la regió de la Ligúria efectuat durant aquest pont de Pasqua amb el meu amic Gorka and Co.